Email  del meu amic Toni Ricart. No el publico complet per no descobrir alguns secrets propis de la trama... i amb el seu permís:

He cabat el teu llibre just al moment que aterravem a Zuric, després de creuar l'Atlàntic. Ostres. Quan tanques un llibre amb emocions que pugen i baixen és un plaer. Sempre m'ha meravellat que un es pugui emocionar amb lletres impreses sobre un paper.

He de dir que "Els Errors" em va impressionar més, que vaig acabar plorant com una madalena, que no m'havia passat mai. Però aquest també m'ha agradat. He anat pensant el que et diria, el que m'ha agradat més, el que no tant, que si això  i això altre, però estic tan atontat amb el jet lag que crec que no encertaria prou.

Però ho provo, va.

M'ha agradat menys (que no vol dir que no m'hagi agradat) algun excés de descripcions, que acabava llegint quasi a salts perquè estava ansiós per veure que passava i m'emprenyava que ara m'expliqui totes aquestes espècies d'erudicions, o que em repeteixi coses que ja m'ha dit. És diver saber com es preparaven les ràzzies de robar llibres, però, vale, vale, vull saber que més li passa ara, cony. M'ha agradat menys una certa previsibilitat en algun tros. Ara les perruqueres s'en van a l'India? i què acabaran trobant-se al Rubén? doncs sí.

M'ha agradat la barreja de la història frivola del MOja i el Benito i la colla de pijus rics i el seu món, junt amb la del Rubén, sobretot al final. Una de cal y otra de arena, però ben repartides. M'han agradat les descripcions dels ambient de les festes i les inauguracions, hola que tal, hola, com anem, hola, hola. M'ha agradat que sigui divertit, que sigui una mena de comèdia tragicòmica.

M'ha agradat l'habilitat que tens per explicar les coses, per ficar-hi al mig observacions que fas a la vida de cada dia i que les fas quadrar amb la història. Més que les erudicions del tercer moviment d'Itzhak Perlman, que t'agraden molt, em refereixo a coses com posar la cervesa sobre la taula coincidint amb el cercle mullat o el po po po po po  de l'assessor quan ha de decidir entre dues fotos . Això m'agrada molt.

Al final, penso, escriure i explicar històries deu ser saber lligar tot això, el com ordenes l'explicació i com l'amaneixes amb aquest univers d'observacions, de clins d'oeil, tot plegat amb la mesura exacta, que no caigui en el perill de que vulgui semblar una cosa diferent a la que vols dir. Ostres, això és admirable. I això no es pot fer ni pintant ni tocant el piano. Només posant paraules una darrera l'altra sobre un paper.

M'ha agradat la part de l'India, perquè tot i que et carregues una mica el rotllo dels hippies (i dels politiqueros també, això està bé), al final hi estàs una mica a favor, i com que jo sóc una mica hippi i l'India i tot això, doncs m'ha agradat.

M'agraden les mencions als records i sensacions de novies i amors de l'adolescència, els records intensos quaranta anys després. Això dóna una perspectiva de la vida que m'és molt familiar. A mi m'agrada recrear-me amb aquesta mena de sentiments.

M'ha agradat aparèixer als agraiments, i ho he ensenyat al meu cunyat quebecois, tot orgullós jo.

M'ha agradat molt la darrera frase, para ti el soplo de una vela. Preciós.

El XXXX ha d'estar tocat però emocionat i satisfet amb aquest llibre.

M'agradaria i em divertiria saber les reaccions de personatges que es poden sentir identificats amb la història. Mojas, alcaldes, caps de departament, artistillos, productors de tv, periodistes i la resta de la fauna.

En vull més.

abraçada i bon any i a veure si ens veiem i toquem un blues.

Toni